Una
de les condicions indispensable per a fer qualsevol curs de
submarinisme es l'obtenció d'un certificat mèdic (BOE 280, Ordre
24978) amb el propòsit de detectar tot tipus de patologia que pogués
ser perjudicial pel futur bussejador.
Hi
ha uns impediments absoluts que exclouen definitivament aquesta
activitat, i uns impediments relatius que no permeten fer
submarinisme mentre subsisteix algun problema i per tant te un
caràcter temporal.
Les
contraindicacions absolutes es poden classificar en el següents
trastorns:
Respiratoris:
Processos asmàtics greus no controlats suficientment amb medicació,
ja que constitueixen un risc de sobreexpansió pulmonar. També són
importants el pneumotòrax espontani o traumàtic. En cas del
traumàtic una vegada tractat i estabilitzat es pot considerar una
contraindicació relativa. La sinusitis crònica i la rinitis crònica
poden ser motius per no desenvolupar la activitat del busseig. La
existència de malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) no
permet disposar de l'aptitud
Cardiovasculars:
antecedents d'infart agut de
miocardi, problemes valvulars, arritmies o hipertensió arterial greu
seran causes que allunyaran del busseig
Digestius:
L'hernia d'hiatus amb reflux gastroesofàgic pot considerar-se una
contraindicació que depenent del grau serà de caràcter permanent.
Neurològics:
La epilèpsia es un inconvenient absolut pel risc de patir una crisis
durant una immersió. També ho són les patologies que poden produir
lipotímies o pèrdues de consciència.
Psiquiàtrics:
La labilitat emocional es una causa d'exclusió al poder desencadenar
reaccions de pànic i ascens no controlat. La claustrofòbia, la
esquizofrènia i els estats d'ansietat poden ocasionar situacions
greus sota l'aigua. L'us de psicofàrmacs també pot ocasionar un
impediment per l'aptitud.
Contraindicacions
relatives poden ser:
Afeccions
de la oïda: Tot problema que
afecti a l'oïda mitja o al timpà o al equilibri es un impediment
fins que no es guareixi. Les otitis, les perforacions i els taps de
cera ho són
Afeccions
de la boca: La caries i els
empastaments deficients poden ser causa de dolor en el ascens.
Alteracions
nasals: desviació de l'envà
nasal i els pòlips que caldrà valorar en cada cas.
Digestives:
El meteorisme i l'aerofàgia poden ser un problema en el ascens degut
a la expansió dels gasos; pot tenir la solució en una dieta
adequada i evitant el consum de begudes carbòniques.
Obesitat:
un increment superior en un 25% del IMC pot afavorir la malaltia per
descompressió ja que el nitrogen te una alta fixació en el teixit
adipós. En aquests casos cal fer una parada de seguretat mes llarga.
Diabetis
i estats hipoglicèmics: mentre
no s'aconsegueix una bona estabilitat metabòlica. Cal avisar al
company.
Hematològiques:
Algunes hemoglobinopaties que cursen amb alteració de la resistència
osmòtica desaconsellen el busseig a molta fondària.
El
tabaquisme pot ser un
inconvenient si cursa amb MPOC.
Persistència
del foramen oval no es causa
per denegar l'aptitud.
Cal
estar amb un mínim de forma física, una adequada adaptació a
l'esforç i amb un estat mental bàsic per evitar accidents
innecessaris.
Es
molt recomanable una exploració mèdica i avaluació del estat de
salut cada dos anys. De fet, en molts punts d'immersió exigeixen que
el bussejador presenti la titulació, l'assegurança i el certificat
mèdic actualitzat.
