El sector atribueix les morts d'aquest any a la Costa Brava a situacions d'atzar
La mort de vuit submarinistes a la Costa Brava des del
mes d'abril ha obert el debat sobre la seguretat d'aquest esport. El
sector ho té clar: "És fruit de l'atzar, de la mala sort", assegura el
secretari de l'Escola Nacional de Busseig de la Federació Espanyola
d'Activitats Subaquàtiques, Xavier Vázquez. Una opinió que també
comparteix l'instructor del Diving Center Colera, Lluís Bosch. "Cada any
es fan milers d'immersions al litoral gironí, i el percentatge
d'accidents és irrisori", afirma. De fet, totes les víctimes eren
bussejadors experimentats. Dos van morir a Palamós, dos més al Port de
la Selva i els altres quatre a la zona de les illes Medes a l'Estartit.
Quines són, però, les mesures que s'han de prendre
per a la pràctica segura d'aquest esport? Segons el sector, el més
important és tenir una bona formació en un dels centres d'immersió
homologats per la Generalitat. "Cal desconfiar de les escoles, que són
poques, que t'asseguren que aprendràs a fer submarinisme en un cap de
setmana", alerta Vázquez. En la immersió esportiva hi ha tres tipus de
titulacions: la que et permet baixar fins a una profunditat de 20
metres, la de 30 metres i, finalment, la de 40 metres. Per aconseguir la
més bàsica s'ha d'aprovar un curs amb una part de classes teòriques,
dues o tres de pràctiques en una piscina, i tres o quatre més al mar.
El segon aspecte clau és tenir un equip adequat i
"adaptat al cos". Hi ha d'haver una màscara, uns escarpins, cinturó de
llast, aletes, tub respirador i el vestit de busseig, entre altres
elements. Amb la formació i l'equipament correcte el següent pas és
mirar la previsió meteorològica de la zona on es vulgui fer la immersió.
"A l'hora de triar el lloc el submarinista ha de tenir en compte les
seves condicions físiques i el nivell que té", explica Vázquez. Alhora,
també s'ha de mirar detalladament el tipus de corrent que es pot trobar.
Un cop a l'aigua ha d'imperar el seny. "Com en
qualsevol esport, hi ha un mínim risc, per tant, no es pot abaixar la
guàrdia", explica l'instructor Lluís Bosch. Tal com marca la normativa,
sempre s'ha d'anar acompanyat i s'ha de tenir una confiança absoluta en
la persona que va al teu costat perquè, en cas de perill, és la que
t'ajudarà a salvar la vida. L'altre aspecte que s'ha de seguir al peu de
la lletra un cop s'està sota el mar són les descompressions. Els
submarinistes tenen unes taules que indiquen cada quan s'han de fer en
funció de la profunditat i el temps que es passi sota aigua.
Bones condicions físiques
Les persones amb asma no poden
practicar aquest esport i les que tenen altres problemes pulmonars o
cardíacs necessiten un certificat mèdic que els autoritzi a fer-ho.
Segons el cap de Salvament Marítim a Catalunya,
Jaume Zaragoza, l'única possible explicació de l'augment d'accidents és
que la forma física de la majoria de les víctimes no era la idònia. "La
pràctica requereix estar en bon estat físic, qualsevol problema de salut
dins l'aigua pot ser fatal", alerta. L'única mort que podria ser
temerària és la del submarinista que va desaparèixer en una cova entre
l'Estartit i l'Escala mentre feia espeleologia amb tres amics.
ELISABET ESCRICHE GIRONA
