dimarts, 10 de novembre del 2015

Acorden senyalitzar els límits de la reserva marina de ses Negres


La cap del servei de recursos marins de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de le Generalitat, Rosario Allué, i l'alcalde de Begur, Joan Loureiro, van posar-se d'acord durant la primera trobada per reactivar la reserva marina de ses Negres en la necessitat de marcar clarament el límit de la reserva marítima amb unes boies. El motiu d'aquesta primera trobada era desencallar l'actual situació de desprotecció de la reserva marina de ses Negres amb la voluntat de poder reactivar-la.
Loureiro va manifestar a la sortida de la reunió la necessitat que les boies estiguin posades ja de cara a l'estiu vinent i també va indicar la necessitat d'editar fullets informatius sobre la reserva marina. Actualment, la senyalització es concreta en dos punts grocs pintats a la roca, al principi i al final de la reserva, i dos panells informatius. Loureiro reclama la implicació del sector del busseig i defensa que la senyalització i la vigilància són les dues prioritats per poder reactivar la reserva. L'alcalde la considera, així mateix, “un punt vital de referència” que pot ajudar a potenciar la resta del litoral del municipi, com poden ser sa Tuna, Aiguablava i el cap de Begur.
Nova reserva al Cap de Begur

dimecres, 21 d’octubre del 2015

A la costa est d'Austràlia, enregistrada per un dron el passat 2 d'octubre, una mama balena amb el seu petitot, neden al costat d'una mare dofina i el seu petitot. No em digueu que no és una escena d'allò més tendre!Passeig d'una balena i una famella de daufí amb les seves cries

dijous, 3 de setembre del 2015

El Club del Mar, història del busseig esportiu a Terrassa

Conferència sobre els origens històrics del busseig a Terrassa
Un grup d'intrèpids terrassencs van decidir associar-se per compartir les activitats subacuàtiques al mes alt nivell seguin les passes del CRIS i del pioner Eduard Admetlla iniciades 14 anys abans. En aquells moments el submarinisme era una activitat de risc i l'equip molt primitiu.
Actualment a Catalunya ho practiquen més de 100.000 persones l’any entre bussejadors del nostre país i de la resta del món. Els nostres fons submarins mediterranis són un dels punts més freqüentats sobretot pel turisme de busseig europeu, sent Catalunya la zona amb més i millors infraestructures destinades a aquesta activitat.
La millora dels materials emprats per a la pràctica d’aquesta activitat han possibilitat que tot el públic en general pugui practicar-ho de manera fàcil i segura.

dimarts, 26 de maig del 2015

El vol de la rajada

La rajada manta (Mobula mobular) li agrada  prendre l'aire en un intent de cridar l' atenció de potencials parelles.
El vol de la rajada 

diumenge, 3 de maig del 2015

Juan José Puy Pont, in memoriam

Busseig a l'Ullastre III. Acusub

A la costa de Llafranc es troben tres promontoris alineats. Són els Ullastres. El més oriental i perfectament balisat és el tercer. La part mes superficial es a 7 metres i la màxima fondària es de 55 metres


Es un punt que gaudeix d'una molt bona visibilitat lògicament depenent de l'època del any, de les condicions meteorològiques i marítimes. En aquestes imatges podem visualitzar moltes espècies de la flora i fauna autòctona: Gorgonies (vermella i blanca), esponges, anèmona colonial groga, estrella roja, nudibranquis com la Discodoris Atromaculata o popularment dita "vaca suïssa", sargs, forcadella de tres cues, bavosa de plomall, castanyoletes, rascacis i el peix lluna que mira amb la ingenuïtat d'un nen petit.
Aquesta es una magnífica immersió per analitzar aspectes des del punt de vista sanitari que són importants. En general els moviments són lents, amb un excel·lent control de la flotació que permet gestionar el consum d'aire de forma òptima. Algunes especies tenen un risc potencial com poden ser la escórpora, cap roig o rascassa. En sentir-se en perill, aixeca lentament les espines dorsals en senyal d'avís. Aquestes espines, així com les de les ganyes, són molt fortes, esmolades i disposen de glàndules verinoses en la base.
Les anemones de mar són pòlips carnívors que colonitzen les parets i entrades rocoses formant una comunitat en condicions de poca llum i corrent. Estan composades per unes proteïnes que tenen capacitat de desencadenar fenòmens d'hipersensibilitat. Convé, doncs, portar guants per impedir un contacte accidental potencialment de risc.
L'ascens s'ha fet lentament, consultant la consola per respectar els nivells i els temps de descompressió que si fem aquesta immersió arribant a la fondària màxima serà del tot inevitable.
Serveixi aquest article per dedicar un record a un dels integrants d'aquesta immersió, Juan José Puy Pont http://acusub.com/?page_id=261 mort aquest 30 d'abril, compromès amb el món de busseig i col·laborador de la Junta de FECDAS


dijous, 26 de febrer del 2015

16 Saló de la Immersió 2015

16è aniversari del Mediterranean Diving, l'històric Saló de la Immersió de Fira de Cornellà

Del 6 al 8 de març Cornellà es converteix en la capital del submarinisme. La fira torna amb la fidelitat incondicional del sector de les activitats subaquàtiques. 8.000 metres quadrats on exposen al voltant d'un centenar d'expositors nacionals i internacionals. Fabricants, agències de viatges, didàctiques, proveïdors, tendes especialitzades, entitats i federacions, clubs, divings centers, escoles... Tot en un mateix pavelló firal on es presenten les principals novetats per a la nova temporada 2015 i al servei d'un sector en auge constant que es quantifica en uns 7 milions de bussejadors a nivell mundial i d'entre 2,5-3 milions a nivell europeu. Les noves tecnologies, l'increment del nombre de disciplines subaquàtiques i el fet que estem parlant d'un sector en continu moviment, han permès que cada vegada s'estrenyi més la relació entre la pràctica d'immersions i l'activitat turística

El submarinisme és una activitat de risc?

El sector atribueix les morts d'aquest any a la Costa Brava a situacions d'atzar


La mort de vuit submarinistes a la Costa Brava des del mes d'abril ha obert el debat sobre la seguretat d'aquest esport. El sector ho té clar: "És fruit de l'atzar, de la mala sort", assegura el secretari de l'Escola Nacional de Busseig de la Federació Espanyola d'Activitats Subaquàtiques, Xavier Vázquez. Una opinió que també comparteix l'instructor del Diving Center Colera, Lluís Bosch. "Cada any es fan milers d'immersions al litoral gironí, i el percentatge d'accidents és irrisori", afirma. De fet, totes les víctimes eren bussejadors experimentats. Dos van morir a Palamós, dos més al Port de la Selva i els altres quatre a la zona de les illes Medes a l'Estartit.
Quines són, però, les mesures que s'han de prendre per a la pràctica segura d'aquest esport? Segons el sector, el més important és tenir una bona formació en un dels centres d'immersió homologats per la Generalitat. "Cal desconfiar de les escoles, que són poques, que t'asseguren que aprendràs a fer submarinisme en un cap de setmana", alerta Vázquez. En la immersió esportiva hi ha tres tipus de titulacions: la que et permet baixar fins a una profunditat de 20 metres, la de 30 metres i, finalment, la de 40 metres. Per aconseguir la més bàsica s'ha d'aprovar un curs amb una part de classes teòriques, dues o tres de pràctiques en una piscina, i tres o quatre més al mar.
El segon aspecte clau és tenir un equip adequat i "adaptat al cos". Hi ha d'haver una màscara, uns escarpins, cinturó de llast, aletes, tub respirador i el vestit de busseig, entre altres elements. Amb la formació i l'equipament correcte el següent pas és mirar la previsió meteorològica de la zona on es vulgui fer la immersió. "A l'hora de triar el lloc el submarinista ha de tenir en compte les seves condicions físiques i el nivell que té", explica Vázquez. Alhora, també s'ha de mirar detalladament el tipus de corrent que es pot trobar.
Un cop a l'aigua ha d'imperar el seny. "Com en qualsevol esport, hi ha un mínim risc, per tant, no es pot abaixar la guàrdia", explica l'instructor Lluís Bosch. Tal com marca la normativa, sempre s'ha d'anar acompanyat i s'ha de tenir una confiança absoluta en la persona que va al teu costat perquè, en cas de perill, és la que t'ajudarà a salvar la vida. L'altre aspecte que s'ha de seguir al peu de la lletra un cop s'està sota el mar són les descompressions. Els submarinistes tenen unes taules que indiquen cada quan s'han de fer en funció de la profunditat i el temps que es passi sota aigua.
Bones condicions físiques
Les persones amb asma no poden practicar aquest esport i les que tenen altres problemes pulmonars o cardíacs necessiten un certificat mèdic que els autoritzi a fer-ho.
Segons el cap de Salvament Marítim a Catalunya, Jaume Zaragoza, l'única possible explicació de l'augment d'accidents és que la forma física de la majoria de les víctimes no era la idònia. "La pràctica requereix estar en bon estat físic, qualsevol problema de salut dins l'aigua pot ser fatal", alerta. L'única mort que podria ser temerària és la del submarinista que va desaparèixer en una cova entre l'Estartit i l'Escala mentre feia espeleologia amb tres amics.
ELISABET ESCRICHE GIRONA