Parades de descompressió

Què és la descompressió?

L'aigua te una densitat molt mes alta que l'aire que ens envolta. Al submergir-nos la pressió (pes) de l'aigua que rep el nostre cos augmenta proporcionalment segons la fondària.

La descompressió és el fet de disminuir la pressió que ens envolta, i això passa al anar cap a la superfície, de manera que com menys fondària, menys pressió.

Seguint les lleis de la física en el acte del busseig, i contemplant els mecanismes de funcionament del nostre cos (fisiologia), quan ens submergim, els gasos que respirem de l'ampolla de busseig, tenen tendència a emmagatzemar-se en els nostres teixits degut al augment de la pressió.

Mentre estem bussejant, aquests gasos no són especialment perjudicials, però si retornem a superfície massa de pressa, es poden formar bombolles en el espai intravascular que poden produir la malaltiadescompressiva. Aquestes bombolles navegant pel sistema circulatori poden constituir taponaments i per tant interrupcions del flux sanguini en certes àrees produint una manca d'oxigen i en conseqüència mort cel·lular (infart per embòlia gasosa)

Aquesta eventualitat es pot obviar si el bussejador controla adequadament la seva velocitat de retorn a superfície. Un ascens lent comporta una disminució lenta de la pressió, de manera que els gasos fixats als teixits es van eliminant gradualment sense perill.

En les immersions molt prolongades es pot fer necessari fer parades de descompressió a diferents cotes mentre es realitza l'ascens per aconseguir una adequada eliminació dels gasos retinguts.

Quin risc hi ha si es fa un ascens massa ràpid o no es fan les parades de descompressió?

Un ascens excessivament ràpid, o no complir una parada de descompressió provocarà que el excés de gas alliberat des dels teixits no es pugui eliminar abans d'arribar a superfície.

En la major part de casos, aquest excés de gas no produirà cap lesió evident en els primers moments i en el cas de que això passés els símptomes acostumen a ser lleus del tipus de picors i dolors a les articulacions. Malgrat tot el gas acumulat en els sistema circulatori pot produir una lesió greu en qualsevol moment en les dotze hores després de la immersió.

Cal apuntar els paràmetres de la immersió, i concretament el temps de busseig i la fondària màxima per poder facilitar aquesta informació al metge de la càmera hiperbàrica que en funció de les dades decidirà la conveniència de tractament i en tot cas romandre en observació algunes hores.

Mentre es fa el trajecte a la Unitat Hiperbàrica cal consumir aigua abundantment i respirar oxigen pur. Es una bona mesura que facilita la eliminació del gas en excés. Es un error pensar que no passarà res per saltar-nos una parada de descompressió. Si més no, cal consultar amb un metge especialista en medicina hiperbàrica. Mai està indicat tornar a submergir-se per fer la parada de descompressió que ens hem saltat. Sempre hem de tenir present la localització de la càmera hiperbàrica més propera