És un dels riscos més greus que pot comportar la pràctica del
submarinisme. S'explica per la
Llei d'Henry que diu:
a una temperatura constant, la quantitat de gas dissolta en un líquid és directament proporcional a la pressió parcial que exerceix aquest gas sobre el líquid.Quan el cos humà està a pressió atmosfèrica els seus
teixits estan saturats dels gasos de la pròpia atmòsfera (Nitrògen en un
79%), en canvi, quan la pressió augmenta al descendir en profunditat
sota l'aigua, aquests gasos es comprimeixen permetent que entri més
quantitat de gas a pressió per la pròpia respiració. Depenent del temps i
la profunditat a la que s'ha estat els teixits acumulen una quantitat
massa gran de gasos, que si es produís una baixada de pressió sobtada al
sortir ràpidament a la superfície es formarien bombolles que passarien a
la sang provocant embòlies. La pràctica del submarinisme esportiu
desaconsella la realització d'immersions amb risc d'accident
descompressiu. Per determinar una immersió sense aturades de
descompressió es fan servir unes taules on en funció de la profunditat
de la immersió s'obté el temps màxim que s'hi pot estar. Actualment es
fan servir ordinadors digitals que porta cada submarinista i a la
pantalla, entre altres dades, surt indicat el temps màxim que s'hi pot
romandre a la profunditat actual sense haver de fer cap aturada de
descompressió. Per motius de seguretat en qualsevol immersió que s'hagi
superat la cota -10 m s'ha d'acabar amb una
parada de seguretat de 3 minuts a -5 m. Tot i que és convenient fer aquesta aturada en totes les immersions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada