Què
és la descompressió?
L'aigua
te una densitat molt mes alta que l'aire que ens envolta. Al
submergir-nos la pressió (pes) de l'aigua que rep el nostre cos
augmenta proporcionalment segons la fondària.
La
descompressió és el fet de disminuir la pressió que ens envolta, i
això passa al anar cap a la superfície, de manera que com menys
fondària, menys pressió.
Seguint
les lleis de la física en el acte del busseig, i contemplant els
mecanismes de funcionament del nostre cos (fisiologia), quan ens
submergim, els gasos que respirem de l'ampolla de busseig, tenen
tendència a emmagatzemar-se en els nostres teixits degut al augment
de la pressió.
Mentre
estem bussejant, aquests gasos no són especialment perjudicials,
però si retornem a superfície massa de pressa, es poden formar
bombolles en el espai intravascular que poden produir la malaltiadescompressiva. Aquestes bombolles navegant pel sistema circulatori
poden constituir taponaments i per tant interrupcions del flux
sanguini en certes àrees produint una manca d'oxigen i en
conseqüència mort cel·lular (infart per embòlia gasosa)
Aquesta
eventualitat es pot obviar si el bussejador controla adequadament la
seva velocitat de retorn a superfície. Un ascens lent comporta una
disminució lenta de la pressió, de manera que els gasos fixats als
teixits es van eliminant gradualment sense perill.
En
les immersions molt prolongades es pot fer necessari fer parades de
descompressió a diferents cotes mentre es realitza l'ascens per
aconseguir una adequada eliminació dels gasos retinguts.
Quin
risc hi ha si es fa un ascens massa ràpid o no es fan les parades de
descompressió?
Un
ascens excessivament ràpid, o no complir una parada de descompressió
provocarà que el excés de gas alliberat des dels teixits no es
pugui eliminar abans d'arribar a superfície.
En
la major part de casos, aquest excés de gas no produirà cap lesió
evident en els primers moments i en el cas de que això passés els
símptomes acostumen a ser lleus del tipus de picors i dolors a les
articulacions. Malgrat tot el gas acumulat en els sistema circulatori
pot produir una lesió greu en qualsevol moment en les dotze hores
després de la immersió.
Cal
apuntar els paràmetres de la immersió, i concretament el temps de
busseig i la fondària màxima per poder facilitar aquesta informació
al metge de la càmera hiperbàrica que en funció de les dades
decidirà la conveniència de tractament i en tot cas romandre en
observació algunes hores.
Mentre
es fa el trajecte a la Unitat Hiperbàrica cal consumir aigua
abundantment i respirar oxigen pur. Es una bona mesura que facilita
la eliminació del gas en excés. Es un error pensar que no passarà
res per saltar-nos una parada de descompressió. Si més no, cal
consultar amb un metge especialista en medicina hiperbàrica. Mai
està indicat tornar a submergir-se per fer la parada de
descompressió que ens hem saltat. Sempre hem de tenir present la localització de la càmera hiperbàrica més propera
