dimarts, 28 d’agost del 2012

Parades de descompressió


Què és la descompressió?
L'aigua te una densitat molt mes alta que l'aire que ens envolta. Al submergir-nos la pressió (pes) de l'aigua que rep el nostre cos augmenta proporcionalment segons la fondària.
La descompressió és el fet de disminuir la pressió que ens envolta, i això passa al anar cap a la superfície, de manera que com menys fondària, menys pressió.
Seguint les lleis de la física en el acte del busseig, i contemplant els mecanismes de funcionament del nostre cos (fisiologia), quan ens submergim, els gasos que respirem de l'ampolla de busseig, tenen tendència a emmagatzemar-se en els nostres teixits degut al augment de la pressió.
Mentre estem bussejant, aquests gasos no són especialment perjudicials, però si retornem a superfície massa de pressa, es poden formar bombolles en el espai intravascular que poden produir la malaltiadescompressiva. Aquestes bombolles navegant pel sistema circulatori poden constituir taponaments i per tant interrupcions del flux sanguini en certes àrees produint una manca d'oxigen i en conseqüència mort cel·lular (infart per embòlia gasosa)
Aquesta eventualitat es pot obviar si el bussejador controla adequadament la seva velocitat de retorn a superfície. Un ascens lent comporta una disminució lenta de la pressió, de manera que els gasos fixats als teixits es van eliminant gradualment sense perill.
En les immersions molt prolongades es pot fer necessari fer parades de descompressió a diferents cotes mentre es realitza l'ascens per aconseguir una adequada eliminació dels gasos retinguts.

Quin risc hi ha si es fa un ascens massa ràpid o no es fan les parades de descompressió?
Un ascens excessivament ràpid, o no complir una parada de descompressió provocarà que el excés de gas alliberat des dels teixits no es pugui eliminar abans d'arribar a superfície.
En la major part de casos, aquest excés de gas no produirà cap lesió evident en els primers moments i en el cas de que això passés els símptomes acostumen a ser lleus del tipus de picors i dolors a les articulacions. Malgrat tot el gas acumulat en els sistema circulatori pot produir una lesió greu en qualsevol moment en les dotze hores després de la immersió.
Cal apuntar els paràmetres de la immersió, i concretament el temps de busseig i la fondària màxima per poder facilitar aquesta informació al metge de la càmera hiperbàrica que en funció de les dades decidirà la conveniència de tractament i en tot cas romandre en observació algunes hores.
Mentre es fa el trajecte a la Unitat Hiperbàrica cal consumir aigua abundantment i respirar oxigen pur. Es una bona mesura que facilita la eliminació del gas en excés. Es un error pensar que no passarà res per saltar-nos una parada de descompressió. Si més no, cal consultar amb un metge especialista en medicina hiperbàrica. Mai està indicat tornar a submergir-se per fer la parada de descompressió que ens hem saltat. Sempre hem de tenir present la localització de la càmera hiperbàrica més propera

dimarts, 21 d’agost del 2012

Seguretat i busseig

El submarinisme és una activitat de risc?
És indispensable per augmentar el perfil de seguretat que les revisions mèdiques siguin fetes per un professional capacitat per avaluar els riscos específics de l'activitat en medi hiperbàric.
La legislació vigent obliga a una revisió bianual a tothom que practiqui el busseig recreatiu. Aquesta revisió no la pot fer qualsevol metge sinó que cal disposar d'uns coneixements concrets i d'una titulació homologada específica. És lamentable que en molts Centres d'Immersió, escoles o instructors no exigeixin aquest requisit. No disposar d'aquesta certificació pot produir una manca de cobertura de l'assegurança i el que és pitjor, un accident fatal

ICTINEU 3

L'Ictineu 3, un sumergible català

Perilla l'acabament de l'"Ictineu 3", el primer submarí desenvolupat completament a Catalunya, si no s'aconsegueixen 250.000 euros. Acabar-lo és bàsic per poder desenvolupar una indústria de molt valor afegit i amb un gran recorregut. Per mes informació cliqueu http://www.ictineu.net/empresa/

Els accidents de busseig no sempres són per mala praxi

E l passat 11 d’abril, en Jordi Mateo va morir practicant immersió. En Jordi havia estat  soci del Club d'Immersió Biologia (CIB) i membre de l’escola del Club. En  els darrers anys, en Jordi s’havia abocat amb plena dedicació al món del busseig amb rebreather i al seu ensenyament,  de manera que s’havia convertit en tot un referent a nivell nacional i europeu. La seva mort, fent d’instructor durant un curs a 60 m de fondària, demostra que la expertesa i la observança de les normes no exclouen els perills del busseig tècnic.



dimecres, 15 d’agost del 2012

Tràgic accident

Lamentem la pèrdua d' Alex Lorente, biòleg marí, divulgador i compromès en la recuperació de la fauna marina, actualment en servei al Parc del Montgrí i Illes Medes. Després de diverses immersions va anar a recuperar una aleta fent apnea i va patir una pèrdua de coneixement que el va dur al fons. Tenia 37 anys i era un expert. Era el 6 d'agost 2012.
Preservem les posidònies. Són la salut del mar 
Parlar de salut i busseig també és parlar de la salut del mar. Un excel·lent indicador d'aigües en unes bones condicions de qualitat es la presència de posidònia. Conforma un ecosistema molt ric en biodiversitat. Recomano la lectura de:  http://www.xarxanoticies.cat/societat/medi_ambient/article?id=1037896

dimecres, 1 d’agost del 2012

Busquen un submarinista que ha desaparegut a prop de l'Escala

Es difícil d'entendre com el seu company no s'en ha donat. L'espectacle subaquàtic sovint es tant fascinant que pot induir al descontrol i a perdre el contacte visual amb el company. Si la visibilitat es reduïda cal prendre la prevenció de no mantenir distanciaments superiors als que permet la transparència de les aigües i la orografia del fons marí. http://www.ara.cat/societat/Busquen-submarinista-desaparegut-prop-lEscala_0_747525426.html