El mar, ple de vida
Una immersió envoltats de tanta vida es aclaparadora per la bellesa, però sempre que hi ha vida hi ha risc. En aquest vídeo podem constatar la importància de la corrent que exigeix una forma física i una competència muscular bona, i la presència entre d'altres del corall de foc o de les anemones que ens diu NO TOCAR RES i anar sempre amb guants.
dimecres, 27 de febrer del 2013
diumenge, 24 de febrer del 2013
Busseig tècnic
Busseig en pecis de gran fondària
El Golf de Sant Jordi, a la costa de Tarragona, va ser l'escenari de tràgics episodis de la 1ª Guerra Mundial, que van produir un reguitzell de naufragis enfonsats a gran profunditat. En aquest reportatge podem veure la planificació d'una immersió de gran fondària a càrrec de Josep Mª Castellví i Josep Guarro.
A 75 - 80 metres el risc d'un accident per descompressió es alt si no es segueixen rigorosament les moltes parades de seguretat respectant els temps en cada una i fer la descompressió amb oxigen en l'últim moment. Es el final la fase mes delicada de la immersió. Cal estar entrenat específicament i fer servir un equip especial amb Trimix (barreja de gasos d'heli, nitrogen i oxigen) per aconseguir uns temps de fons d'uns 15 min. El fons es de llim procedent de la desembocadura de l'Ebre i requereix una manera d'aletejar especial per no enterbolir i perdre la visibilitat ja prou reduïda. Es poden visualitzar bones imatges entre els minuts 9 i 12 del documental i en el minut 24 s'explica el potencial accident de descompressió.
A 75 - 80 metres el risc d'un accident per descompressió es alt si no es segueixen rigorosament les moltes parades de seguretat respectant els temps en cada una i fer la descompressió amb oxigen en l'últim moment. Es el final la fase mes delicada de la immersió. Cal estar entrenat específicament i fer servir un equip especial amb Trimix (barreja de gasos d'heli, nitrogen i oxigen) per aconseguir uns temps de fons d'uns 15 min. El fons es de llim procedent de la desembocadura de l'Ebre i requereix una manera d'aletejar especial per no enterbolir i perdre la visibilitat ja prou reduïda. Es poden visualitzar bones imatges entre els minuts 9 i 12 del documental i en el minut 24 s'explica el potencial accident de descompressió.
dijous, 21 de febrer del 2013
El doctor Ricard Bargués Altimira ha mort a Barcelona als 83 anys de edat
El
doctor Bargués, membre històric i vicepresident del CRIS diplomat en Medicina subaquàtica i professor dels cursos de la especialitat des de 1980, va ser el cap del
servei d’otorinolaringologia dels Hospitals Universitaris de l’Esperança
i del Mar de Barcelona.
En relació amb el busseig, en què va acreditar una llarga trajectòria, va obtenir el títol d’instructor l’any 1967.
La seva implicació en aquesta pràctica i el seu mestratge en la seva àrea de coneixements professionals van donar com a fruit diversos treballs científics sobre les conseqüències del busseig sobre la oïda i la col·laboració amb la Confederació Mundial d’Activitats Subaquàtiques (CMAS), de que va ser-ne conseller mèdic. També va tenir responsabilitats a la Federació espanyola i catalana d'activitats subacuàtiques.
Així mateix, el doctor Bargués va ser el director mèdic dels Campionats Mundials de Pesca Submarina de l’any 1973 i tot un referent tant pel que fa als coneixements i les pràctiques de la medicina relacionada amb les activitats subaquàtiques com per totes aquelles persones que el van conèixer bé com a pacients, bé com a companys. Ens afegim al sentiment de pèrdua de la família, els amics i de tothom que el va conèixer.
Reproduïm una entrevista feta fa 11 anys: Entrevista al Dr. Bargués
En relació amb el busseig, en què va acreditar una llarga trajectòria, va obtenir el títol d’instructor l’any 1967.
La seva implicació en aquesta pràctica i el seu mestratge en la seva àrea de coneixements professionals van donar com a fruit diversos treballs científics sobre les conseqüències del busseig sobre la oïda i la col·laboració amb la Confederació Mundial d’Activitats Subaquàtiques (CMAS), de que va ser-ne conseller mèdic. També va tenir responsabilitats a la Federació espanyola i catalana d'activitats subacuàtiques.
Així mateix, el doctor Bargués va ser el director mèdic dels Campionats Mundials de Pesca Submarina de l’any 1973 i tot un referent tant pel que fa als coneixements i les pràctiques de la medicina relacionada amb les activitats subaquàtiques com per totes aquelles persones que el van conèixer bé com a pacients, bé com a companys. Ens afegim al sentiment de pèrdua de la família, els amics i de tothom que el va conèixer.
Reproduïm una entrevista feta fa 11 anys: Entrevista al Dr. Bargués
dimecres, 20 de febrer del 2013
El mercuri al mar, una nova amenaça
El mercuri al mar, una nova amenaça
El nivell en nens del derivat més tòxic d’aquest metall excedeix el límit de l’OMS
SEGURETAT ALIMENTÀRIA El nou límit de l’OMS redueix la ingesta màxima setmanal admissibleEMBARASSADES I NENS Les autoritats recomanen evitar el consum de grans peixos predadors
Un comitè d’experts mixt de la FAO/OMS ha rebaixat el límit admissible d’aquest contaminant. De resultes d’aquesta modificació, la ingesta mitjana setmanal de metilmercuri (el derivat més tòxic del mercuri) dels nens catalans d’entre quatre i nou anys supera aquest límit (si es consideren les últimes dades disponibles, corresponents al 2008).
L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària recorda que les
dones embarassades i els nens durant les primeres etapes de vida (de
zero a tres anys) s’han d’abstenir de consumir peixos predadors
de grans dimensions, com l’emperador o el peix espasa, el tauró o
la tonyina, en què es bioacumula aquest contaminant.
El mercuri es troba a la naturalesa, però un terç de les emissions les causen les activitats de l’home: des de les centrals de carbó fins la indústria del clor i la sosa càustica o la mineria d’or artesanal. En ser arrossegat fins al mar, es transforma en metilmercuri, una substància molt tòxica per al sistema nerviós, especialment durant les etapes de desenvolupament. Un cop al mar, s’acumula en els peixos (el peix gros es menja el petit) i, en ingerir-lo, passa a l’organisme de l’home.
Els peixos i els mariscos són les principals fonts d’ingestió del metilmercuri. Les concentracions de metilmercuri són més elevades en les espècies de peixos de mida més gran o llarga vida (tonyina, peix espasa o emperador, marlí, tauró...).
Quan les embarassades l’ingereixen, el metilmercuri travessa la placenta i s’acumula al cervell i el sistema nerviós central del fetus. A més a més, el mercuri pot afectar el desenvolupament del sistema nerviós dels nens.
I quina incidència té en la població de Catalunya? El consum de
peix no suposa en general un risc per a la salut del conjunt de la
població, segons les dades disponibles sobre la dieta total a
Catalunya (que es coneixen gràcies a la recollida periòdica de
mostres d’aliments que componen un cistell de la compra típic). El
nou límit aprovat pel comitè mixt de la FAO/OMS va establir una
ingesta diària setmanal tolerable de metilmercuri d’1,30
micrograms per quilo corporal, mentre que fins ara el límit era
d’1,6 micrograms per quilo de pes corporal. D’aquestes dades es
dedueix que els nens catalans superen el límit establert, ja que la
ingesta de metilmercuri assoleix els 1,31 micrograms per quilo de pes
a la setmana, segons admet Alfons Vilarrassa, director de l’Agència
de Seguretat Alimentària.
El mercuri es troba a la naturalesa, però un terç de les emissions les causen les activitats de l’home: des de les centrals de carbó fins la indústria del clor i la sosa càustica o la mineria d’or artesanal. En ser arrossegat fins al mar, es transforma en metilmercuri, una substància molt tòxica per al sistema nerviós, especialment durant les etapes de desenvolupament. Un cop al mar, s’acumula en els peixos (el peix gros es menja el petit) i, en ingerir-lo, passa a l’organisme de l’home.
Els peixos i els mariscos són les principals fonts d’ingestió del metilmercuri. Les concentracions de metilmercuri són més elevades en les espècies de peixos de mida més gran o llarga vida (tonyina, peix espasa o emperador, marlí, tauró...).
Quan les embarassades l’ingereixen, el metilmercuri travessa la placenta i s’acumula al cervell i el sistema nerviós central del fetus. A més a més, el mercuri pot afectar el desenvolupament del sistema nerviós dels nens.
En canvi, el problema no afecta els adults, ja que la ingesta estimada de metilmercuri és de 0,49 micrograms per quilo de pes setmanal en homes, i de 0,58 micrograms per quilo en dones; i les quantitats són inferiors en adolescents i en persones grans, segons les dades de l’enquesta.
Josep Lluís Domingo, catedràtic de Toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, assenyala que les dades disponibles indiquen que la quantitat ingerida de mercuri s’ha anat reduint al llarg dels últims anys, de manera que afirma que, previsiblement, quan es disposi de les noves mostres (2012) és possible que el nou nivell d’ingesta dels nens se situï per sota del que exigeixen les noves normatives (les dades actuals, recalca, són de l’any 2008, tot i que les mostres són del 2006).
Els últims estudis de l’equip encapçalat pel doctor Josep Lluís Domingo indiquen que el 2010 es percep que el mercuri ingerit decreix lleugerament, ja que va passar d’una ingesta d’11,35 micrograms de metilmercuri per dia (per a un home adult de 70 anys) el 2006 a 10,25 micrograms per dia el 2010. “El problema no és per a la població en general, sinó per als grups de més risc, com les dones en edat fèrtil i els nens. I parlem d’una epidèmia a llarg termini amb dosis baixes”, opina Francisco Ramos, d’Ecologistes en Acció.
Extret de La Vanguardia 19 Febrer 2013
diumenge, 17 de febrer del 2013
Neixement d'un daufí
Estem en un moment de l'any en que l'activitat d'anar a l'aigua es poc freqüent. Aquí podem veure el moment del naixement d'un daufinet. neixement d'un daufí
divendres, 15 de febrer del 2013
Saló de la Immersió 2013
Del 8 al 10 de març torna el Saló del Immersió
Fira de Cornella. Saló de la Immersió
Fira de Cornella. Saló de la Immersió
Tres dies de fira on la sala “Món
Submarí” es converteix en el millor aparador per a la presentació de
materials, el passi de diverses projeccions, debats, ponències i
destinacions d'interès.
Un fòrum de debat on es plantegen temàtiques de profunda actualitat per als professionals i afeccionats al busseig.
Pesca submarina
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
