Exclusions del busseig

Una de les condicions indispensable per a fer qualsevol curs de submarinisme es l'obtenció d'un certificat mèdic (BOE 280, Ordre 24978) amb el propòsit de detectar tot tipus de patologia que pogués ser perjudicial pel futur bussejador.

Hi ha uns impediments absoluts que exclouen definitivament aquesta activitat, i uns impediments relatius que no permeten fer submarinisme mentre subsisteix algun problema i per tant te un caràcter temporal.

Les contraindicacions absolutes es poden classificar en el següents trastorns:

Respiratoris: Processos asmàtics greus no controlats suficientment amb medicació, ja que constitueixen un risc de sobreexpansió pulmonar. També són importants el pneumotòrax espontani o traumàtic. En cas del traumàtic una vegada tractat i estabilitzat es pot considerar una contraindicació relativa. La sinusitis crònica i la rinitis crònica poden ser motius per no desenvolupar la activitat del busseig. La existència de malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) no permet disposar de l'aptitud

Cardiovasculars: antecedents d'infart agut de miocardi, problemes valvulars, arritmies o hipertensió arterial greu seran causes que allunyaran del busseig

Digestius: L'hernia d'hiatus amb reflux gastroesofàgic pot considerar-se una contraindicació que depenent del grau serà de caràcter permanent.

Neurològics: La epilèpsia es un inconvenient absolut pel risc de patir una crisis durant una immersió. També ho són les patologies que poden produir lipotímies o pèrdues de consciència.

Psiquiàtrics: La labilitat emocional es una causa d'exclusió al poder desencadenar reaccions de pànic i ascens no controlat. La claustrofòbia, la esquizofrènia i els estats d'ansietat poden ocasionar situacions greus sota l'aigua. L'us de psicofàrmacs també pot ocasionar un impediment per l'aptitud.

Contraindicacions relatives poden ser:

Afeccions de la oïda: Tot problema que afecti a l'oïda mitja o al timpà o al equilibri es un impediment fins que no es guareixi. Les otitis, les perforacions i els taps de cera ho són

Afeccions de la boca: La caries i els empastaments deficients poden ser causa de dolor en el ascens.

Alteracions nasals: desviació de l'envà nasal i els pòlips que caldrà valorar en cada cas.

Digestives: El meteorisme i l'aerofàgia poden ser un problema en el ascens degut a la expansió dels gasos; pot tenir la solució en una dieta adequada i evitant el consum de begudes carbòniques.

Obesitat: un increment superior en un 25% del IMC pot afavorir la malaltia per descompressió ja que el nitrogen te una alta fixació en el teixit adipós. En aquests casos cal fer una parada de seguretat mes llarga.

Diabetis i estats hipoglicèmics: mentre no s'aconsegueix una bona estabilitat metabòlica. Cal avisar al company.

Hematològiques: Algunes hemoglobinopaties que cursen amb alteració de la resistència osmòtica desaconsellen el busseig a molta fondària.

El tabaquisme pot ser un inconvenient si cursa amb MPOC.

Persistència del foramen oval no es causa per denegar l'aptitud.

Cal estar amb un mínim de forma física, una adequada adaptació a l'esforç i amb un estat mental bàsic per evitar accidents innecessaris.

Es molt recomanable una exploració mèdica i avaluació del estat de salut cada dos anys. De fet, en molts punts d'immersió exigeixen que el bussejador presenti la titulació, l'assegurança i el certificat mèdic actualitzat.

Equip de busseig

L'equip necessari per al busseig es divideix en equip lleuger (aletes, visor, i tub respirador) i equip autònom (ampolla, armilla hidrostàtica, regulador amb profundímetre i manòmetre, i llast). Addicionalment, l'equipament del busseig autònom també sol incloure un ordinador de busseig, una boia de senyalització, una llanterna, i un petit ganivet, i en funció de la temperatura i els corrents, una gorra i uns guants.

Sobreexpansió pulmonar

És l'accident mortal més comú i més fàcilment evitable. Es produeix, generalment, quan el submarinisme entra en estat de pànic i vol sortir a la superfície molt ràpidament aguantant la respiració per por a quedar-se sense aire. Això provoca que l'aire que queda a dintre dels pulmons augmenti de volum al disminuir la pressió ambiental, però al no poder sortir per la boca acaba rebentant els alvèols pulmonars podent provocar emfisema pulmonar.

Accident descompressiu

És un dels riscos més greus que pot comportar la pràctica del submarinisme. S'explica per la Llei d'Henry que diu: a una temperatura constant, la quantitat de gas dissolta en un líquid és directament proporcional a la pressió parcial que exerceix aquest gas sobre el líquid.Quan el cos humà està a pressió atmosfèrica els seus teixits estan saturats dels gasos de la pròpia atmòsfera (Nitrògen en un 79%), en canvi, quan la pressió augmenta al descendir en profunditat sota l'aigua, aquests gasos es comprimeixen permetent que entri més quantitat de gas a pressió per la pròpia respiració. Depenent del temps i la profunditat a la que s'ha estat els teixits acumulen una quantitat massa gran de gasos, que si es produís una baixada de pressió sobtada al sortir ràpidament a la superfície es formarien bombolles que passarien a la sang provocant embòlies. La pràctica del submarinisme esportiu desaconsella la realització d'immersions amb risc d'accident descompressiu. Per determinar una immersió sense aturades de descompressió es fan servir unes taules on en funció de la profunditat de la immersió s'obté el temps màxim que s'hi pot estar. Actualment es fan servir ordinadors digitals que porta cada submarinista i a la pantalla, entre altres dades, surt indicat el temps màxim que s'hi pot romandre a la profunditat actual sense haver de fer cap aturada de descompressió. Per motius de seguretat en qualsevol immersió que s'hagi superat la cota -10 m s'ha d'acabar amb una parada de seguretat de 3 minuts a -5 m. Tot i que és convenient fer aquesta aturada en totes les immersions.

Submarinisme

El submarinisme, literalment anar sota el mar, és una activitat consistent a submergir-se sota l'aigua per tal de desenvolupar activitats en aquest mitjà. Aquesta activitat pot tenir una finalitat professional o esportiva. Dintre de les activitats professionals s'hi poden trobar la realització de tasques de construcció i/o manteniment d'estructures, neteja dels bucs de les naus, reparació de màquines i aparells sota l'aigua, desobstrucció de conduccions, alliberament de naus i objectes, reflotació de naufragis, etc. Per la vessant científica el submarinisme permet l'accés a comunitats biològiques subaquàtiques, estudi de la etologia de les espècies marines i amfíbies, estudis arqueològics de vaixells i construccions que han quedat sota el nivell de les agües, etc. I dintre de la vessant esportiva hi trobem des de la mera contemplació dels ambients subaquàtics fins a la pesca submarina, fotografia, vídeo, competicions d'orientació, apnea, etc. S'inclou dintre de la categoria d'esports de risc, però comptant amb la formació adequada i fent servir l'equipament mínim imprescindible en perfecte estat i correctament revisat el risc és mínim. Cal obtenir una certificació mèdica que garanteixi unes condicions psicofísiques òptimes, una titulació i disposar d'una assegurança en vigor per poder practicar el submarinisme a Espanya i la major part dels països. La certificació mèdica s'ha d'obtenir en un servei especialitzat i homologat. La titulació l'expedeixen les organitzacions reconegudes, entre les que hi trobem actualment a Espanya hi ha FEDAS (Federación Española De Actividades Subacuáticas) FECDAS a Catalunya, PADI (Professional Association of Diving Instructors), SSI (Scuba Schools International), CMAS (és FEDAS a nivell internacional) i ACUC (American Canadian Underwater Certifications). Totes elles disposen de titulacions semblants, organitzades en grau d'iniciació, avançat i perfeccionament. Pel que fa al submarinisme esportiu i assistent d'instructor i instructor pel que fa al submarinisme esportiu professional.
Cal tenir unes nocions bàsiques de física i fisiologia per entendre el comportament del cos humà sota la pressió de l'aigua i així evitar conductes de risc que puguin desencadenar un accident greu o, fins i tot, mortal.

Telèfons d'interès

ESCOLA DE CAPACITACIÓ NAUTICOPESQUERA DE CATALUNYA	977 45 77 75
CAPITANIA MARÍTIMA BARCELONA	932 23 53 94
CAPITANIA MARÍTIMA TARRAGONA	977 24 09 55
CAPITANIA MARÍTIMA PALAMÓS	972 31 40 70
CENTRE REGIONAL DE COORDINACIÓ DE SALVAMENT DE BARCELONA	932 23 47 33
CENTRE ESTACIONAL DE COORDINACIÓ DE SALVAMENT DE GIRONA	972 60 07 11
CENTRE LOCAL DE COORDINACIÓ DE SALVAMENT DE TARRAGONA	977 21 62 03
GUÀRDIA CIVIL DEL MAR DE BARCELONA	934 43 05 09
GUÀRDIA CIVIL DEL MAR DE TARRAGONA	977 64 33 29
GUÀRDIA CIVIL DEL MAR DE GIRONA	972 77 44 58
MOSSOS D´ESQUADRA	933 00 22 96
CREU ROJA DEL MAR DE BARCELONA	933 00 65 65
CREU ROJA DEL MAR DE TARRAGONA	977 24 47 69
CREU ROJA DE GIRONA	972 22 22 22
CENTRE RADIOMÈDIC	913 10 35 49
EMERGÈNCIES MARÍTIMES	900 20 22 02
SERVEI DE METEOROLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA	934 44 50 00
FEDERACIÓ CATALANA DE PESCA ESPORTIVA	933 30 48 18
FEDERACIÓ CATALANA D'ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES	933 30 44 72
FEDERACIÓ CATALANA DE MOTONÀUTICA	933 30 47 57
FEDERACIÓ CATALANA DE VELA	932 03 38 00 932 04 83 63
BOMBERS DE LA GENERALITAT	085
BOMBERS DE BARCELONA	93 291 53 53
CRIS-UNITAT DE TERAPÈUTICA HIPERBÀRICA	93 507 27 00
CAMBRA HIPERBÀRICA DE PALAMÓS	972 60 06 20
CAMBRA HIPERBÀRICA DE PERPINYÀ	00 33 468 562 626
DAN-EUROPE-IBÈRICA (Divers alert network)	933 47 73 66
EMERGÈNCIA	112
GEAS BARCELONA	932 23 05 64
GEAS GIRONA	972 75 14 77
METGES D'URGÈNCIA	061 (només Barcelona)

Recomanacions en cas d'accident de busseig

(Sobrepressió, descompressió o ambdues)
Comitè Coordinador de Centres de Medicina Hiperbàrica (CCCMH)
European Committee for Hyperbaric Medicine (ECHM)
SÍMPTOMES D'ALARMA

Amb independència que l'ascens hagi estat lent i exhalant aire, o que la descompressió s'hagi fet de forma aparentment correcta.

Aparició d'inflors al coll; veu nasal; emissió de sang per la boca o pel nas; dolor muscular especialment a l'esquena, les espatlles, els braços i les cames; taques a la pell; cansament excessiu o malestar inusual; dificultat per respirar, per moure braços i cames, o per orinar; mareig o vertigen (sensació que tot dóna voltes); trastorn de la visió, de l'audició o de la parla, encara que sigui transitori; confusió mental; pèrdua de la consciència.

ACTUACIONS EN CAS DE SOSPITA D'ACCIDENT

No perdis temps intentant diferenciar si el teu company té un accident de descompressió o de sobrepressió pulmonar. No li donis medicaments d'eficàcia no demostrada. Actua de la manera i en l'ordre que s'indica a continuació.

1. SUPORT VITAL BÀSIC. Durant tot el temps que calgui. Ha de tenir prioritat absoluta. Demana ajuda. Contacta, si cal, amb el Centre Coordinador d'Emergències local o nacional.

2. OXIGEN A ALTA CONCENTRACIÓ. Has d'utilitzar un equip que permeti una concentració real del 100%. No serveixen les màscares obertes, ni els productes químics que alliberin oxigen. Hi ha sistemes de desnitrogenització, amb regulador a demanda o en circuit tancat, dissenyats especialment per atendre bussejadors accidentats.

3. AIGUA. En quantitat molt abundant, sempre que l'accidentat mantingui la consciència i la capacitat de deglutir. No intentis mai donar líquids a un bussejador inconscient. Si hi ha personal i equipament sanitari, inicieu la perfusió endovenosa d'una solució de Ringer o de Dextrà.

4. POSICIÓ. Se li dóna molta importància en alguns manuals, però en realitat té molt poca importància. Si no hi ha contraindicacions, és preferible mantenir l'accidentat en posició horitzontal, però no amb el cap més baix que el cos.

5. TRASLLAT. Si l'accidentat està semiofegat, al centre mèdic més pròxim. Si no hi ha compromís vital, a un Centre de Medicina Hiperbàrica. No s'ha d'anar "a la cambra més propera", sinó a un Centre Hospitalari de Medicina Hiperbàrica, capacitat per realitzar de forma correcta el tractament integral. Rebutja els "cartutxos" i les cambres sense assistència mèdica. Una actuació errònia en una cambra utilitzada de forma imprudent pot agreujar el cas i, fins i tot, tenir repercussions fatals. Desconfia de qualsevol informació sobre centres hiperbàrics que no estigui supervisada pel Comitè Coordinador de Centres de Medicina Hiperbàrica (CCCMH) i/o per l'European Committee for Hyperbaric Medicine (ECHM).

Consells i recomanacions bàsics per bussejar amb seguretat

  

• Evita l'alcohol i el cafè i, si és possible, prendre medicaments abans de fer la immersió.
• Descansa bé la nit abans. No bussegis si estàs cansat, si et mareges o si no et trobes bé.
• No bussegis mai sol. L'ideal és anar amb un company amb el qual hagis fet immersions anteriorment. Si busseges amb grup establiu igualment parelles.
• Comprova tot el teu equip abans de saltar a l'aigua. Verifica que el teu company també ho hagi fet. Si utilitzes un equip amb el qual no estàs familiaritzat, fes immersions a poca profunditat fins que el facis servir amb comoditat.
• Utilitza un segon regulador de seguretat. L'intercanvi de regulador és difícil de realitzar en una situació d'emergència real.
• Planifica bé la immersió. Comenta i estableix amb el teu company o amb els teus companys procediments que caldrà seguir en el cas d'incidents o d'emergències que es puguin produir: què fer en cas de pèrdua visual, codi de senyals amb l'embarcació de suport, etc.
• Com a mesura de seguretat, convé tenir el suport de superfície. És molt recomanable portar sempre un kit de subministrament d'oxigen a bord, un equip de busseig de respecte i un sistema de comunicació per ràdio o telèfon amb terra. Emportat els telèfons d'interès d'aquest opuscle.
• No baixis molt ràpidament, però aconsegueix la màxima profunditat al principi; després ves pujant progressivament de manera que la segona meitat de la immersió es converteixi en un període de descompressió de la primera. No facis immersions del tipus "io-io".
• Si fas dues immersions el mateix dia, la segona ha de ser molt menys profunda que la primera.
• No bussegis dues vegades diàries durant molts dies seguits.
• No excedeixis mai la corba de seguretat, o dit d'una altra manera, mantén-te sempre dintre de la "zona de no descompressió". Un bon descompressímetre digital, conegut popularment com a Ordinador De Busseig (ODB), t'ajudarà a aconseguir-ho.
• Si penses comprar un ODB, tria un model que permeti incorporar factors de seguretat, que faciliti el perfil de la immersió i que pugui connectar-se a un ordinador personal; si pateixes un accident, aquesta informació serà molt útil per al metge.
• Programa el teu ODB en la forma de màxima seguretat si tens excés de pes o més de 40 anys, si l'aigua està molt freda o bé si portes dies seguits bussejant.
• Tingues en compte tota la informació que et dóna un ODB, com la teva situació a la corba de seguretat, la velocitat d'ascens durant tota la immersió i els temps parcials de resaturació.
• En les ascencions respecta els protocols de descompressió establerts.
• Si hi ha moltes onades, no intentis mantenir la cota de 3 metres. Fes la parada de descompressió a 5 metres de profunditat.
• Hissa la bandera Alfa justament al moment d'iniciar la immersió, descendeix si és possible per un cap o la cadena de fondeig i assegura l'àncora abans de prosseguir amb la immersió. En finalitzar-la, verifica que l'àncora estigui franca abans d'ascendir i, un cop a bord, recorda arriar la bandera Alfa.
• Si hi hagués una mica de corrent, inicia la immersió contracorrent. Això et facilitarà el retorn al punt de partida.
• Si busseges en aigües amb poca visibilitat o en hores de poca claredat, utilitza una llanterna o un llum centellejant.
• Coneix les teves limitacions i mantén-te en forma, però pren-te la immersió amb tranquil·litat, sense fer sobreesforços en immersió. El cansament en busseig pot originar una situació de pànic. Familiaritzat amb un sistema de natació en superfície amb equip de busseig.
• En aigües per on naveguin embarcacions, no ascendeixis mai sense senyalitzar la teva localització en superfície. Per això utilitza el fondeig per ascendir o una boia per visualitzar la teva situació abans d'emergir.
• No entris mai a coves en grups ni més lluny d'on es vegi amb claredat l'entrada. En coves estretes o sense visibilitat, no hi entris, ja que calen una preparació i un equipament específics.
• Evita fer exercici intens, bussejar en apnea, dutxar-te amb aigua molt calenta, fer un àpat copiós, viatjar amb avió o pujar a un port de muntanya durant les hores següents a la immersió. En viatges de busseig a llocs molt llunyans que impliquin un trasllat aeri, no bussegis l'últim dia.
• Memoritza, analitza i retén les recomanacions en cas de sospita d'accident de busseig.
• Fes un curs de primers auxilis amb oxigen, específic per a accidents de busseig.
• Es molt aconsellable que tothom que practica un esport en un medi aquàtic sàpiga les maniobres de Suport Vital Bàsic.

RÈCORD DE BUSSEIG

EL 2008 VA DEIXAR EL RÈCORD DE BUSSEIG EN 113 METRES
Un bussejador professional toca el fons de la piscina més profunda del món
El recordman d'apnea Guillaume Néry ha gravat un vídeo submergint-se en els 33 metres del pou
Divendres, 25 de maig del 2012 - EL PERIÓDICO / Barcelona
La piscina d'ús esportiu i recreatiu més profunda del món, situada a Brussel·les (Bèlgica), permet baixar fins a 33 metres. El francès Guillaume Néry, que el 2008 va batre el rècord mundial d'apnea en 113 metres, ha gravat un vídeo demostrant la seva condició.
Nemo 33, es diu així en homenatge a l'obra de Jules Verne 20.000 llegües de viatge submarí, és un complex esportiu de pràctica del submarinisme. Té una capacitat de 2,5 milions de litres d'aigua a una temperatura d'uns 30ºC que és escalfada mitjançant panells solars. La instal·lació va ser dissenyada l'any 1996 per John Beernaerts, un enginyer civil i instructor de busseig belga que buscava un entorn més propici per a l'ensenyament del busseig que fosques pedreres inundades o el tempestuós i fred (5ºC) Atlàntic Nord. El projecte Nemo 33 va necessitar vuit anys de treball perquè veiés la llum: cinc de disseny per resoldre tots els problemes tecnològics, i tres de construcció.
Les instal·lacions
Els primers 12 metres estan sobre el nivell de la superfície, fet que permet veure des de gairebé qualsevol racó de l'exterior el que passa a l'interior del fossat de busseig a través de 14 finestres. La superfície de la piscina es divideix en diferents zones de busseig a diferents profunditats per acomodar-se a les necessitats de bussejadors de diferents nivells i titulacions. Les profunditats segons el nivell són: iniciació (1,3 metres), natació (2,50 metres), descobriments (5 metres), mitjà (10 metres) i expert (33 metres).

Parts de l'aparell respiratori

Parts de l'aparell respiratori

Quan respirem, intercanviem gasos entre el nostre cos i l'exterior. Per realitzar la nutrició, necessitem prendre oxigen de l'aire i eliminar el diòxid de carboni que es forma al nostre cos.
L'aparell respiratori és l'aparell encarregat de fer la respiració. Està format per les vies respiratòries, els pulmons i el diafragma.
Parts de l'aparell respiratori:
- Vies respiratòries: 1 Les foses nasals són dues cavitats que s'obren a l'exterior pel nas. En passar per les fosses nasals, l'aire s'escalfa i s'humiteja.
2 La faringe és una cavitat que comunica amb la laringe. 
3 La laringe és una cavitat que conté les cordes vocals.
4 La tràquea és un tub que condueix l'aire cap als bronquis.
5 Els bronquis són dos conductes amb ramificacions dins els pulmons anomenats bronquíols.
6 Els bronquíols són ramificacions dels bronquis, que acaben en unes petites cavitats anomenades alvèols.

- Pulmons: Els pulmons són dos òrgans esponjosos formats per milions de saques anomenats alvèols, que estan envoltats de vasos sanguinis molt fins.
En els alvèols es produeix l'intercanvi de gasos:

• L'oxigen de l'aire passa a la sang.

• El diòxid de carboni que genera el nostre cos i que és transportat per la sang passa als alvèols i és expulsat a l'exterior 

- Diafragma: El diafragma és un múscul que es troba sota els pulmons. El seu moviment permet la respiració. 

   

Otitis

L’otitis mitjana és una inflamació de l’oïda mitjana. El buit que queda darrere del timpà s’anomena oïda mitjana i l’única comunicació que té amb l’exterior és a través de la trompa d’Eustaqui. De naturalesa osteocartilaginosa, aquest conducte aplanat va de la part anteroinferior de la caixa timpànica fins a la paret externa de la rinofaringe. Qualsevol afecció inflamatòria de l’oïda mitjana comporta una dificultat i/o incapacitat per efectuar les maniobres de compensació satisfactòriament. De notar dolor o supuració cal deixar de fer immersió per l’elevat risc de perforació timpànica.