Des de sempre l’home s’ha sentit atret per l’aigua del mar, dels llacs... Ja les llegendes gregues ens parlen del llegendari Teseus, el primer bussejador conegut. En l’oceà Pacífic hi ha diverses proves que sustenten la teoria de com els pobles primitius pescaven amb un llarg arpó utilitzant unes lents binoculars de fusta, amb una làmina transparent de carei.
Els historiadors grecs i romans relaten freqüentment accions de guerra en les que intervenien bussejadors. Aristòtil anomena un tipus d’aparell anomenat “lebeta”, que no és altra cosa que un gran got invertit, gràcies al qual queda un volum d’aire en el seu interior. En l’època del Renaixement, Leonardo da Vinci, va dissenyar un tipus d’escafandre consistent en una caputxa de cuir amb un tub per a respirar, i unes aletes natatòries per als peus. Basant-se en el principi de la camp de bus alimentada des de la superfície, l’alemany Siebe va crear el 1819 el model més antic d’escafandre, que al principi consistia només en una petita campana que cobria el cap i coll del bus, més tard se li afegiria un vestit de llana o roba cautxutada. Aquest model estava pensat per l’home que pogués caminar pel fons amb botes pesades. La primera escafandre autònoma fou creada el 1865 pels francesos Rouguayrol i Danayrouse. Entrat el segle es posà en pràctica les aletes inventades per De Corlieu que va incorporar a un equip autònom de botelles. Però va ser Jacques Cousteau qui va posar amb les seves imatges, el món del submarinisme a l’abast de tothom. Va perfeccionar l’escafandre autònoma i va dissenyar el sistema de reserva de botelles i el regulador bitràquea entre d’altres.
Límits i seguretat
La nostra permanència a sota l’aigua està limitada per la capacitat de les ampolles, el fred, la descompressió... La fondària màxima d’una immersió es situa al voltant de 100 m. malgrat que la normalitat és mantenir-se entre 20/30m. Mai hem de forçar les condicions ni transgredir els límits de seguretat. Es pot practicar durant tot el any si les condicions climàtiques ens ho permeten. L’aigua és un fluid 800 vegades més dens que l’aire i els desplaçaments verticals que es produeixin dins del mitja líquid es veuran acompanyats d’importants canvis de pressió, pes i volum, que afectaran al nostre cos.
A més de l’equip concret: vestit de neoprè, ampolles, armilla compensadora, reguladors, manòmetre, cinturó de llast, rellotge, profundímetre, descompressímetre, ulleres, tub respirador, aletes, ganivet... aquest esport, requereix d’una tècnica determinada que s’aprèn en els cursets: dominar la natació amb aletes, ulleres i tub, signes per a comunicar-se, manipulació de les ampolles.... Es tracta d’un esport molt cerebral, que es pot practicar a partir dels 12 anys i requereix grans dosis d’equilibri mental i psíquic. Una vegada superat l’aprenentatge podrem gaudir de la ingravidesa que suposa estar sota l’aigua i descobrir els paisatges submarins amb tota la seva flora i fauna. Actualment hi ha diferents titulacions, emeses per PADI (Professional Association of Diving Instructors ), ACUC (Association of Canadian Underwater Councils), SSI (Scuba Schools International), la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS) i les demes federacions de les comunitats autònomes, adherides a la Confederació Mundial d’Activitats Subaquàtiques (CMAS).
Requisits per practicar el busseig
- Autocontrol i domini mental per aconseguir una bona relaxació
- Demostrar una competència física i absència de malalties principalment cardiovasculars, respiratòries i de la oïda
- Un equip especial que ens permeti endinsar-nos en el entorn aquàtic al qual no estem adaptats
- El coneixement d’unes tècniques sobre l’ús de l’equip i unes habilitats com ajudar al company i sortir-se'n de situacions imprevistes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada